El panot Gaudí, un joc de combinacions

La baldosa Gaudí, un juego de combinaciones

The Gaudí tile, a combinations game

La dalle Gaudí, un jeu de combinaisons

Die Bodenfliese von Gaudí, ein Kombinationsspiel




El panot Gaudí, un joc de combinacions

De totes les obres no arquitectòniques realitzades per Gaudí, la que ha tingut més fortuna, la més editada i probablement la més popular sigui la rajola hexagonal, que l’arquitecte va projectar el 1904 per a pavimentar els terres de la Casa Batlló, un edifici d’habitatges promogut per l’industrial tèxtil Josep Batlló al passeig de Gràcia barceloní, en el que Gaudí va fer una intervenció integral, ja que hi dissenyà tots els elements arquitectònics, de mobiliari i ornamentals, incloent el paviment, que finalment per un retard en la producció no es va poder aplicar. Va ser per aquest motiu que Gaudí va decidir usar aquestes rajoles en les habitacions de servei de la Casa Milà (La Pedrera), l’immoble que va projectar immediatament després, també al passeig de Gràcia.

El denominat "panot Gaudí" és un bon exemple de la manera de fer de l’arquitecte, ja que en ell hi trobem dues constants en la seva obra: el vessant geomètric i el simbòlic. I és que tant la forma de la lloseta com les imatges representades ens remeten a la filosofia gaudiniana, que es basa en l’observació meticulosa de les morfologies i les estructures de la naturalesa, "aquesta naturalesa que sempre és la meva mestra". Si els perfils de sis costats ens recorden les cel·les dels ulls de certs insectes o les d’una bresca d’abelles, les closques de les tortugues o la pell de cocodril, les figures que hi apareixen, una estrella de mar, un cargol de mar i una medusa, evoquen animals sinuosos i en moviment procedents del món marí.

La prodigiosa capacitat gaudiniana de veure les formes i de combinar-les es posa de manifest una vegada més en aquesta proposta, que solament podrem entendre si muntem set peces hexagonals, ja que cada una d’elles només té un terç dels símbols dibuixats amb un suau baix relleu, un plantejament que trenca amb la tradició de la rajola quadrada que tan sols té un motiu ornamental. Una altra característica d’aquestes llosetes és que no estan pintades, sinó que són de color verd nefrita, cosa que dóna lluminositat als terres.

En homenatge a l’arquitecte, Barcelona ha pavimentat el passeig de Gràcia amb panots produïts amb els motlles originals per la mateixa empresa que els va fabricar a començaments del segle XX.

Daniel Giralt-Miracle
Comissari general de l’Any Internacional Gaudí



La baldosa Gaudí, un juego de combinaciones

De todas las obras no arquitectónicas realizadas por Gaudí, la de mayor fortuna, la más editada y probablemente la más popular sea la baldosa hexagonal que el arquitecto proyectó en 1904 para pavimentar el suelo de la Casa Batlló, un edificio de viviendas promovido por el industrial textil Josep Batlló en el paseo de Gràcia barcelonés. En este edificio Gaudí llevó a cabo una intervención integral, ya que diseñó todos los elementos arquitectónicos, de mobiliario y ornamentales, incluido el pavimento, que finalmente por un retraso en la producción no se pudo aplicar. Por este motivo, Gaudí decidió usar estas baldosas en las habitaciones de servicio de la Casa Milà (La Pedrera), el inmueble que proyectó inmediatamente después, también en el paseo de Gràcia.

La denominada "baldosa Gaudí" es un buen ejemplo de la manera de proceder del arquitecto, ya que en ella confluyen dos de las constantes de su obra: la vertiente geométrica y la simbólica. Tanto la forma de la baldosa como las imágenes que representa nos remiten a la filosofía gaudiniana, que se basa en la observación meticulosa de las morfologías y las estructuras de la naturaleza, "esta naturaleza que siempre ha sido mi maestra". Si los perfiles de seis lados nos recuerdan las celdas de los ojos de ciertos insectos o las de un panal de abejas, los caparazones de las tortugas o la piel de cocodrilo, las figuras que aparecen en las baldosas, una estrella de mar, una caracola y una medusa, evocan animales sinuosos y en movimiento procedentes del mundo marino.

La prodigiosa capacidad gaudiniana de ver las formas y combinarlas se pone de manifiesto una vez más en esta propuesta, que solamente es comprensible cuando se juntan siete piezas hexagonales, ya que cada una sólo muestra un tercio de los símbolos dibujados en un suave bajo relieve, un planteamiento que rompe con la tradición de la baldosa cuadrada que tiene un único motivo ornamental. Otra característica de estas baldosas es que no están pintadas, sino que son de color verde nefrita, lo cual da luminosidad al suelo.

En homenaje al arquitecto, la ciudad de Barcelona ha pavimentado el paseo de Gràcia con baldosas producidas con los moldes originales por la misma empresa que las fabricó a principios del siglo XX.

Daniel Giralt-Miracle
Comisario general del Año Internacional Gaudí



The Gaudí tile, a combinations game

Of all the non-architectural objects created by Antoni Gaudí, the most successful, the most widely reproduced and probably the most popular is the hexagonal tile he designed in 1904 for the Casa Batlló, an appartment building constructed by the textiles manufacturer Josep Batlló on the Passeig de Gràcia in Barcelona. Gaudí’s involvement in this building was total, in that he designed not only the architectural elements but all of the furniture and decoration, including the terrazzo floor tiles, although these were never laid because of a delay in production. As a result, Gaudí decided to use the tiles in the service rooms of the Casa Milà (La Pedrera), the building he designed immediately after the Casa Batlló, also on the Passeig de Gràcia.

The so-called Gaudí tile is a prime example of the way the architect worked, combining as it does two of the constants of his art: the geometrical and the symbolic. Both the form of the tile and the images represented on it are a reflection of Gaudí’s philosophy of life, based on the attentive observation of the morphologies and structures of nature — ‘this nature that has always been my teacher’. If the six sides call to mind the compound eye of an insect or the cells of a honeycomb, the shell of a tortoise or the skin of a crocodile, the figures that appear on the tiles —a starfish, a conch and a jellyfish— are those of marine animals in sinuous movement in the depths of the sea.

Gaudí’s prodigious capacity for seeing and combining forms manifests itself once again in the design of these tiles, a design that can only be understood by fitting together seven of the hexagons, since each tile shows only one of the three symbols in a smooth bas-relief, a more complex composition than the traditional square tile with its single decorative motif. Another unusual characteristic of these tiles is that they are not painted, but of green nephrite, giving them a natural luminosity.

In honour of the great architect, the city of Barcelona has paved the Passeig de Gràcia with tiles cast from the original moulds, produced by the same firm that manufactured them in the early years of the 20th century.

Daniel Giralt-Miracle
General commissioner of International Gaudí Year



La dalle Gaudí, un jeu de combinaisons

De toutes les œuvres non architecturales réalisées par Gaudí, celle qui a eu le plus de succès, la plus produite et probablement la plus populaire est la dalle hexagonale que l’architecte conçut en 1904 pour le pavement des sols de la Casa Batlló, une maison à appartements commandée par l’industriel du textile Josep Batlló, située sur le Passeig de Gràcia de Barcelone. Gaudí intervint sur l’ensemble de cette maison pour laquelle il dessina tous les éléments architecturaux, le mobilier et la décoration, y compris le pavement qui, finalement, à cause d’un retard dans la production, n’a pas été posé. C’est la raison qui poussa Gaudí à utiliser ces dalles dans les pièces destinées au service de la Casa Milà (La Pedrera), l’immeuble qu’il conçut tout de suite après, situé lui aussi sur le Passeig de Gràcia.

Ce que l’on appelle la « dalle Gaudí » est un bon exemple du savoir-faire de l’architecte. Nous y trouvons deux constantes de son œuvre : le côté géométrique et le côté symbolique. La forme de la dalle et les dessins qu’elle représente évoquent la philosophie de Gaudí basée sur l’observation méticuleuse des morphologies et des structures de la nature, « cette nature qui est toujours mon maître » aimait-il dire. Si les profils à six côtés nous rappellent les cellules des yeux de certains insectes ou les alvéoles d’un gâteau de miel, les carapaces des tortues ou la peau de crocodile, les dessins qui y apparaissent, une étoile de mer, un escargot de mer et une méduse, évoquent des animaux à la forme sinueuse et en mouvement issus du monde marin.

La prodigieuse capacité de Gaudí pour distinguer les formes et les combiner se manifeste, une fois de plus, dans cette proposition que nous ne comprendrons que si nous assemblons sept pièces hexagonales car chacune d’elles ne représente qu’un tiers des symboles dessinés, légèrement en relief. Cette présentation rompt avec la dalle carrée traditionnelle qui ne possède qu’un seul motif décoratif. Elles ne sont pas peintes mais de couleur néphrite, c’est là une autre caractéristique de ces petites dalles qui rendent lumineux les sols.

En hommage à l’architecte, Barcelone a pavé le Passeig de Gràcia de dalles fabriquées, grâce aux moules originaux, par la même entreprise qui les produisit au début du XXe siècle.

Daniel Giralt-Miracle
Commissaire général de l’Année internationale Gaudí



Die Bodenfliese von Gaudí, ein Kombinationsspiel

Von allen nicht architektonischen Werken Gaudis ist das erfolgreichste, das am meisten veröffentlichte und wahrscheinlich auch das populärste die sechseckige Bodenfliese, welche der Architekt 1904 entwarf, um den Boden der Casa Batlló auszulegen, ein von dem Textilindustriellen Josep Batlló in Auftrag gegebene Wohnhaus auf dem Passeig de Gràcia in Barcelona. In diesem Gebäude führte Gaudí einen Gesamtentwurf durch, indem er alle architektonischen Elemente, das Mobiliar und die Ausschmückungen, den Bodenbelag mit inbegriffen, konstruierte. Letzterer konnte schließlich aufgrund einer Verzögerung in der Produktion nicht realisiert werden. Aus diesem Grund entschied Gaudí, diese Fliesen in den Bedienstetenräumen der Casa Milà (La Pedrera) zu verwerten; das Gebäude, welches er unmittelbar danach plante und welches ebenfalls auf dem Passeig de Gràcia liegt.

Die sogenannten Gaudí-Fliesen sind ein gelungenes Beispiel für die Vorgehensweise des Architekten, da in ihnen zwei der Konstanten seines Werkes zusammentreffen: der geometrische und der symbolische Aspekt. Sowohl die Form der Fliese als auch die auf ihr repräsentierten Bilder führen uns der Philosophie Gaudis zu, die auf der genauen Beobachtung der in der Natur vorkommenden Formen und Strukturen beruht, „dieser Natur, die immer meine Lehrerin war". So wie uns der Umriss von sechs Seiten an die Augenfacetten gewisser Insekten, an Honigwaben, Schildkrötenpanzer oder an Krokodilhaut erinnert, so rufen die Figuren innerhalb der Fliesen Erinnerungen an gewundene, sich bewegende Tiere aus der Meereswelt wach.

Die außerordentliche Fähigkeit Gaudis, die Formen zu erkennen und sie zu kombinieren, zeigt sich einmal mehr in diesem Entwurf, den man nur verstehen kann, wenn man sieben sechseckige Elemente zusammenfügt, zumal jedes einzelne nur ein Drittel der in ein leichtes Flachrelief gezeichneten Symbole ausmacht; eine Konstruktion, die mit der Tradition der viereckigen Fliese mit nur einem Dekorationsmotiv bricht. Ein weiteres Merkmal dieser Fliesen besteht darin, dass sie nicht bemalt, sondern nephritgrüner Farbe sind, was dem Boden eine gewisse Leuchtkraft verleiht.

Zu Ehren des Architekten hat die Stadt Barcelona den Passeig de Gràcia mit den Fliesen gepflastert, welche dieselbe Firma aus den Originalformen herstellt, die sie schon zu Beginn des 20. Jahrhunderts produzierte.

Daniel Giralt-Miracle
Generaldirektor der Internationalen Gaudí Jahres